Fauna ornitològica (aucells).
Diferents famílies marines i/o aquàtiques.

En aquest passadís es poden veure espècies de diferents famílies que entre elles tenen en comú, el viure en un medi aquàtic ò humit, ja sigui marí o palustre, encara que algunes espècies es poden trobar també en terres conreades on hi cerquen aliment. Hi ha exposades 14 famílies, estant representades més de 60 espècies.

Entre les aus marines, podem destacar els corbs-marins, les gavines, els virots i les baldritjes. El corb-marí i la corpetassa són dues espècies corrents a Balears. El corb-marí és fàcil d'observar en tot el litoral, especialment rocós i també a zones portuàries, mentres que les corpetasses prefereixen aigües interiors ò d'Albufera. Les gavines són aucells també ben coneguts. La gavina roja, espècie protegida és freqüent avui. En canvi, la gavina de cames grogues o vulgar és una autèntica plaga, que a més destrueix nius i polls d'altres espècies.

Els virots i baldritjes pertanyen al grup dels procelariformes ("procella" significa "tempesta"). Es tracta d'aucells marins i pelàgics capaços de filtrar l'aigua marina excretant l'excés de sal pel nàs. Només s'atraquen a la costa per dormir i criar. La baldritja balear ò virot petit és una altre espècie d'aucell endèmica de les Balears, només cria a les nostres illes, essent la població de les Pitiüses la més important del món. Malgrat sigui endèmica de les Balears, realitza migracions arribant fins a França ò Portugal.

Entre les espècies que estan associades a aigües dolces o salobroses podem destacar el flamenc, inconfundible per les llargues extremitats i coloració clara. A les Pitiüses hi arriben tots els anys en migració. A Mallorca es poden observar al Salobrar de Campos, per exemple. S'alimenten filtrant els sediments que troben en el fons, amb l'ajud del seu bec, adaptat per aquesta funció.

Per tots és sabut que els limícoles, a excepció de la cega què és típicament forestal i alguna altre espècie, són aucells típics de voreres d'aigo, ja siguin marines com d'aigua dolça. D'aquesta manera, el museu conserva limícoles típics de les nostres illes així com també de gran part d'Europa, com la xivitona, el cama-roja, els fuells, els cegalls ò els tiruril·los. Tots ells compten amb un bec llarg que lis permet d'agafar invertebrats amagats davall del sustrat ò entre la fullaraca.

Les diferents espècies d'agrons (ardèides) ens deixen veure la seva clara adaptació a la captura de peixos i granotes a l'aigua. Les seves potes són llarguíssimes així com també el seu coll, fortament musculat que fa possible que el cap surti disparat cap a la presa actuant el seu bec com un autèntic arpó vivent. El més gros de tots és l'agró gris seguit de l'agró roig, visitant i nidificant estival. Les damés espècies com l'orval o la queca són típiques del canyet mentres que l'esplugabous viu també prop d'animals de pastura (especialment ovelles). L'agró blanc es pot trobar al litoral marí. Els agrons volen amb el coll arrufat en forma de "S" a diferència de com ho fan les grues i cigonyes.

Seguim amb les anàtides, això són les ànneres, les oques i altres. Els seus dits es troben units per una membrana que les caracteritza. Aquest detall anatòmic lis permet nedar i bussejar com si tinguessin unes "pales" o "rems". Tres d'aquestes espècies són actualment caçables a Balears: el coll-verd, la sel·la rossa i el coer. En general, el mascle i la femella són diferents. Els mascles presenten coloracions molt més hermoses i cridaneres, tan per alertar als altres mascles com per distreure a la femella abans de l'aparellament. Les femelles en canvi, presenten coloracions més terroses amb la finalitat de camuflar-se mentres coven els ous en el niu. D'aquesta manera passen desapercebudes pels depredadors que poden atacar des de d'alt.

Els soterins comparteixen hàbitat i moltes de vegades també, les mateixes costums que les vertaderes ànneres. Són un grup a part, emparentat amb el petit setmesó i altres espècies bussejadores molt esquives, pròpies de zones humides. A excepció de les ànneres caçables i la fotja tots els aucells aquàtics ò propis de zones humides estan protejits per la llei, així com també ho estan els seus respectius hàbitats.

Visita al passadís nº 5 (part dreta). Fauna ornitològica (aucells). Diferents famílies insectívores i d'altres de petita mida.

A mitjan passadís i en tota la seva part dreta, hi estan exposades 9 famílies de petites aus, com les falzies i les oronelles. Les falzies, parentes dels enganapastors, són els aucells millor voladors, passant-se la vida volant (a excepció de les femelles quan han de criar). És curiós que fins i tot dormen volant també.

Les oronelles i els cabots en canvi, sí que descansen sobre els fils de telèfon, per exemple i fan nius de fang que, en moltes d'espècies acostumen a utilitzar any rera any.

El grup dels fringíl·lids es caracteritza per tratar-se d'aucells bons cantors. A part d'això, tenen un bec dur acabat en punta. Les caderneres per exemple, poden treure llevors dels cards mitjan aquest tipus de bec. El pinçà, de la mateixa manera que el trencapinyons és un aucellet forestal. Caderneres, verderols i gafarrons s'utilitzen en canaricultura per aconseguir reproduir-los amb canaris i així aconseguir els apreciats híbrids anomenats "mulatos".

Els caçamosques, són insectívors que es troben a Balears durant l'estiu.

Els pàrids (carboners i escribans), completen aquesta part del passadís formant en conjunt unes 30 espècies. Destacam el cap-ferrerico i el ferrerico blau.