—Fauna ornitològica (aucells)—.
Diferents famílies domèstiques.

—Fauna teriològica (mamífers)—.

—Miscel·lània fauna deforme—.

—Fauna malacològica (mol·luscs)—.
Gasteròpodes i bivalves.

En aquest passadís, s'acaben les aus en el seu costat esquerra, concretament amb: una espècie silvestre (el gall fer), una d'assilvestrada (el faisà comú), i algunes espècies d'aus domèstiques, com l'indiot.

A continuació començam amb els mamífers, representats per 14 famílies de la fauna Íbero-balear. Es comença amb espècies de diferents grups com els eriçons, la llebre i el conill. L'eriçó que viu a Balears és diferent a l'eriçó europeu, el de les illes és originari del Nord d'Àfrica. Els quiròpters (ratapinyades), el talp i l'esquirol, per seguir amb els mamífers carnívors: vàries espècies de mustèlids, moixos i vivèrrids, entre els que destacam la geneta, l'únic vivèrrid de Balears.

Els caps naturalitzats i cornamentes africanes són una donació particular que juntament amb els de les espècies nacionals, ens serveix per completar una mica més la fauna de mamífers. Tot seguit es pot contemplar un exemplar de porc senglar amb la seva cría, per seguir amb els cèrvids. El passadís acaba amb el simi de Gibraltar, juntament amb alguns petits simis exòtics.

Les rates-pinyades són els únics mamífers voladors i a la vegada espècies molt beneficioses pel fet d'alimentar-se d'una gran quantitat d'insectes perjudicials. Emeten ultrasons per eco-localitzar-se a les fosques sense necessitat de veure-hi.

Els carnívors de Balears, perseguits durant generacions per ser considerats "salvatjina" són el mostel, el mart i la geneta. Els dos primers formen part dels mustèlids, mentres que la geneta és un vivèrrid introduit en temps antic com animal de companyía que posteriorment dagut a l'arribada del moix, s'assilvestrà i quedà pels nostres camps. El mostel és un controlador important de rates i ratolins, mentres que el mart és omnívor que menja fruits també. La geneta depreda aucellons, rosegadors i els seus nius.

Acabats els mamífers, trobam dues vitrines grans amb diferents espècies d'aucells i petits mamífers variats de la fauna Íbero-balear. Aquests exemplars en concret, compten amb deformacions naturals: becs de forma rara, plomatjes de color diferent de l'espècie tipus, albinisme, i hiper-desarrollament d'extremitats, bàsicament.

Al acabar aquestes vitrines, comencen directament els invertebrats, i ho feim amb el departament dels mol·luscs, format per gasteròpodes i bivalves bàsicament, tan tropicals com nacionals. Els primers són els caragols terrestres (estilomatòfors o pulmonats), seguits dels caragolins d'aigua dolça (basomatòfors) i a continuació tots els marins.

La majoria d'exemplars són conxes marines (Corns, cornets, petjellides i altres) que es troben conservats dins vitrines, ordenats per famílies de distribució mundial. Els mol·luscs nacionals, es traten separats dels de la resta del món, amb la finalitat de donar-lis una importància especial. Per a cada espècie s'hi indica el seu nom científic. Algunes vitrines són tipus diorama, indicant els noms comuns de les espècies mediterrànies.

Els caragols terrestres ò pulmonats tenen un gran interès dagut a que moltes espècies són endèmiques. Els caragols de Balears es coneixen tan per la seva importància a la cuina local (vídues i bovers) com per tratar-se de plagues (caragolins). En total estan exposades unes 80 famílies representades per a més de 700 espècies.

Acabats els mol·luscs gasteròpodes seguim amb els bivalves, exposats de manera ordenada a partir de 14 famílies representades per a més de 100 espècies diferents.

Com el seu nom indica, es tracta de mol·luscs que tenen dues valves. Entre aquests, hi trobam espècies tan conegudes i comercials com les ostres, la rossellona ò els musclos. Cal destacar també a les nacres, el mol·lusc bivalve més gròs del mediterrani, així com una gran quantitat de petxines i escopinyes diferentes.